La crisi financera ha provocat una situació econòmica realment complexa i díficil, veiem empreses que tanquen o que redueixen temporalment la seva activitat, i alhora veiem com augmenten les xifres d’aturats.
Mentre els teòrics, els “cientifics” de l’economia busquen explicacions de caràcter econòmicofinancer i parlen de macroeconomia, de globalització, d’internacionalització, etc… (que ara diuen que ja es veia a venir però que es veu que ho devien preferir mantenir en secret per algún estrany motiu, per que avisar , avisar, no van fer-ho) nosaltres ens trobem amb veïns i veïnes, amics i amigues, parents, els nostres pares, els nostres fills, persones conegudes, persones estimades, que perden la feina i estan en una situació cada dia de major vulnerabilitat.
Nosaltres no pensem només en xifres de l’atur, nosaltres pensem en el Joan, la Maria, l’Eva, el Jaume, l’Enrique, el pare de la Marta, l’Ahmed, el Francisco José,… persones properes, veïns i veïnes que després d’estar tota una vida treballant es troben ara amb grans dificultats per reincorporar-se al mercat de treball. I mentre, des de diferents nivells de responsabilitat s’han d’empendre accions per impulsar el mercat de treball, però també i sobretot mentre no sigui possible que trobin feina, s’han d’empendre accions serioses per a que ningú no perdi el tren, hem de garantir que les persones que es troben en una situació més fragil tinguin les seves necessitats bàsiques cobertes i ho hem de fer per una qüestió molt bàsica, per justicia social.
Això és el que demanem, exhigim, que faci el govern de Caldes per a que veïns i veïnes del nostre poble puguin gaudir del suficient benestar per a viure amb la major dignitat.
Mentre els teòrics, els “cientifics” de l’economia busquen explicacions de caràcter econòmicofinancer i parlen de macroeconomia, de globalització, d’internacionalització, etc… (que ara diuen que ja es veia a venir però que es veu que ho devien preferir mantenir en secret per algún estrany motiu, per que avisar , avisar, no van fer-ho) nosaltres ens trobem amb veïns i veïnes, amics i amigues, parents, els nostres pares, els nostres fills, persones conegudes, persones estimades, que perden la feina i estan en una situació cada dia de major vulnerabilitat.
Nosaltres no pensem només en xifres de l’atur, nosaltres pensem en el Joan, la Maria, l’Eva, el Jaume, l’Enrique, el pare de la Marta, l’Ahmed, el Francisco José,… persones properes, veïns i veïnes que després d’estar tota una vida treballant es troben ara amb grans dificultats per reincorporar-se al mercat de treball. I mentre, des de diferents nivells de responsabilitat s’han d’empendre accions per impulsar el mercat de treball, però també i sobretot mentre no sigui possible que trobin feina, s’han d’empendre accions serioses per a que ningú no perdi el tren, hem de garantir que les persones que es troben en una situació més fragil tinguin les seves necessitats bàsiques cobertes i ho hem de fer per una qüestió molt bàsica, per justicia social.
Això és el que demanem, exhigim, que faci el govern de Caldes per a que veïns i veïnes del nostre poble puguin gaudir del suficient benestar per a viure amb la major dignitat.
